ESTUDI PER A COSSOS TRANSITIUS
"L'ànima és en el grau més alt similar al fet diví, immortal, intel·ligible, uniforme, indissoluble, sempre idèntica a ella mateixa, mentre que el cos és en el grau més alt similar al fet humà, mortal, multifacètic, inintel·ligible, dissoluble i mai idèntic a ell mateix."
Plató, Fedó, 80b
ESTUDI PER A COSSOS TRANSITIUS
Una investigació que comença en Setembre 2014 i que es desenvolupa en diverses accions. Els vídeo-dansa "Sempre Esdevenint" i "Observatori", són una mostra dels resultats d'aquest treball de recerca.
El cos i l'entorn es relacionen a través de qualsevol experiència, fins i tot involuntàriament.
El desplaçament i el trànsit consoliden la nostra identitat a través del contacte amb la multiplicitat, perquè els altres són els que donen valor a la nostra existència quan ens retornen l’esguard. Tot ocorre en aquest punt intermedi, en el buit d'una xarxa que es crea, en un espai que s'obri i es transforma.
SEMPRE ESDEVENINT
És relacionar-se amb un lloc, contemplar un paisatge, entrar en un territori per tal de captar els elements i convertir-los en propis, formar part d’ell.
És enfrontar-se a les potències naturals, amb les històries dels éssers humans, amb les petjades de l'arquitectura i el paisatge: explorar per recopilar informació, per reticular-la i reinventar-la en una altra dimensió, per veure com el cos es torna vulnerable i obert als elements que l'envolten.
Creuar un lloc està vinculat a la nostra naturalesa, aquella naturalesa que imaginant ritus transitoris, hem de creuar per alliberar-nos. Les persones que caminen són sempre estrangeres que ingressen als territoris d'unes altres, les quals recorren un paisatge per tal d’absorbir-lo, obrir-lo, modificar-lo, fer xicotetes accions que d'alguna manera estimulen un entorn.
Una relectura de l'ambient i el seu entorn
SEMPRE ESDEVENINT
Allò que hi ha fora entra, i les nocions de dins i de fora deixen de designar espais no connectats per identificar situacions geogràfiques propícies a l’intercanvi d’informació. Les informacions de l’entorn s'instal·len al cos; el cos, alterat per elles, continua relacionant-se amb l’entorn, però ara d’una altra manera, així doncs li porta a proposar noves formes d’intercanvi.
L’entorn i el cos s’ajusten permanentment en un flux inestable de transformacions i canvis.
Katz & Greiner, Corpo e Processos de Comunicação
OBSERVATORI
És una sèrie d’accions físiques, un ritual de construcció. És tot allò que he de fer abans de morir. És la construcció de la mort d’un mateix per continuar en vida. És una dansa a la possibilitat de renàixer a cada moment, o cada cinc-cents anys.
Davant tantes catàstrofes que ens atemoreixen i ens emmudeixen, en aquest context de grans canviaments que obscureixen el futur, què manca per fer? Quines formes podem imaginar per continuar existint, vivint, renaixent?
Què pot fer cadascú? No tenim temps a perdre. Hi ha un niu per construir potenciant allò millor que tenim i deixant a les cendres la transformació.
Observatori d’Aus és una instal·lació coreogràfica a partir del llarg procés vida i mort de l’au Fènix que renaix de les seues cendres, d’ella mateixa, després de cinc-cents anys. Partint de la pregunta què puc fer abans que el món finisca, es construeix un gran niu de trajectòries i possibilitats, on el cos en la seua potència expressiva renaix i mor a cada moment, transformant-se davant nosaltres que observem la seua metamorfosi.
És assumir la responsabilitat de les accions d’un mateix.
OBSERVATORI
Una ave hay que se rehaga y a sí misma ella se reinsemine.
Los asirios fénix la llaman. No de granos ni de hierbas,
sino de lágrimas de incienso y del jugo vive de amomo.
Ella cuando cinco ha completado los siglos de la vida suya,
de una encina en las ramas y en la copa, trémula, de una palmera,
con las uñas y con su puro rostro un nido para sí se construye,
en el cual, una vez que con casias y del nardo lene con las aristas
y con quebrados cínamos lo ha cimentado junto con rubia mirra,
a sí mismo encima se impone, y finaliza entre aromas su edad.
De ahí, dicen que, quien otros tantos años vivir deba,
del cuerpo paterno un pequeño fénix renace.
Ovídio, Metamorfosis, c.XV, vv 392-402
HORT-ART
Hort-Art és una plataforma cultural creada en 2014 pels artistes, Pere Bodí i Alex Guerra, que s'ocupa de la producció, la formació i la mobilitat en l'àmbit de l'art contemporània a través de tallers , exposicions, ponències, residències i performances. El seu interés és la promoció de noves pràctiques i llenguatges de comunicació culturals i creatives, la interacció amb els ciutadans, públics i privats, nacionals i internacionals.
DESCENTRALITZACIÓ DE LA CULTURA
Un dels nostres principals objectius és promoure i difondre l’art contemporània, en totes les seues modalitats, recolzant la descentralització de la cultura i el seu accés en les zones perifèriques, i la creació d’obres artístiques a partir de la interacció amb la comunitat.
ART I ECOLOGIA
Tanmateix és fonamental la relació Art-Ecologia.
L'art pot tenir un paper fonamental en la conscienciació ambiental.
El missatge ecològic vinculat a través de l'Art, aconsegueix despertar les nostres emocions, involucrant-nos directament i fent-nos actuar d'una manera més coherent amb la Natura.
BESCANVI CULTURAL / RESIDÈNCIES ARTÍSTIQUES
Una de les característiques de la contemporaneïtat és l'absència de fronteres, els llenguatges es barregen, eludeixen les seues particularitats per crear noves realitats. Per això busquem desenvolupar mitjançant el diàleg entre diferents universos creatius, per generar nous codis artístics, on el cos es converteix en el protagonista, com un contenidor permeable capaç de redissenyar noves configuracions.
How can you buy or sell the sky, the warmth of the earth?
This idea is strange to us.
The air we breathe, the brilliance of the waters,
How are we to buy them if they are not man’s possess?
Every part of this earth is sacred to my people.
Every shining pine needle, every sandy shore,
Every mist in the woods, every clearing and humming insect
Is holy to the memory and experience of my people.
The sap which courses through the trees,
Carries the memory of the redman.
The whiteman’s dead forget the country of their birth,
When they go to walk among stars.
Our dead never forget the beautiful earth,
For it is the mother of the redman.
We are part of the earth and it is part of us.
Where are the wild shrubs? Gone.
Where is the eagle? Gone.
The end of living and the beginning of survival.
Excerpt from CHIEF SEATTLE's reply to the president of the United Sates when, in 1854, the Great White Chief in Washington made an offer for a large area of Indian land and promised a Reservation in return.
Com es pot comprar o vendre el cel, la calor de la terra?
Aquesta idea ens resulta estranya.
L’aire que respirem, la lluentor de les aigües,
Com podem comprar-los si no són propietat de l’home?
Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble.
Cada agulla de pi lluent, cada costa sorrenca,
Cada boira al bosc, cada insecte clar i colibrí
És sant per a la memòria i l'experiència de la meua gent.
La saba que recorre els arbres,
Porta la memòria del pellroja.
La mort de l’home blanc va oblidar el país del seu naixement,
Quan van caminar entre les estrelles.
Els nostres morts no obliden mai la bella terra,
Perquè és la mare del pellroja.
Som part de la terra i és part de nosaltres.
On són els arbustos salvatges? Extingits
On és l’àguila? Extingida
El final de la vida i el començament de la supervivència.
Extracte de la resposta de la resposta del CAP SEATTLE al president dels Estats Units quan, el 1854, va fer una oferta per una zona extensa de terra indiana, prometent una Reserva a canvi.
HORT-ART
Escorxador de Faura
Carrer Benavites sn
46512 Faura
+34 620 530 390
Fotografies: Belinda Alfonso i Hort-Art
